Estem al maig i comencem a tancar el curs. Aquest ha sigut un any molt mogut on la lluita per l’educació pública i de qualitat a Badalona ha estat intensa. Aquesta lluita ha donat els seus fruits en alguns centres, el Pau Picasso i el Pere de Tera han recuperat la línia que se’ls havia tret en un inici i s’ha obert una segona línia al Ventós Mir, el Baldiri Reixac té per fi l’esperat ascensor, s’ha enderrocat la fàbrica de Can Badrines de davant el Badalona Port,   hi ha una partida pressupostària per construir el nou edifici del Ventura Gassol, i també per la tan demanada tercera planta de La Llauna.

Però encara queda molt camí per fer, Badalona tindrà ben aviat una gran mancança de places públiques de secundària, es necessiten un mínim de dos instituts a la ciutat. Davant l’evidència de les dades ens sobta la manca de planificació de les administracions públiques en aquest sentit.

El manteniment de les nostres escoles és bastant millorable, es fan actuacions d’urgència, però manca una línia clara d’intervenció en aquest sentit, que no es basi només en posar pegats.

L’amenaça de tancaments a l’escola pública planeja cada any, el Baldiri i el Rafael Alberti ja han perdut una línia. Quan l’escola pública, la de tots i totes, sortirà en igualtats de condicions que la concertada?

Tanquem, però amb molta feina encara per fer. Els èxits aconseguits són la nostra força, continuarem treballant en la mateixa línia, de manera conjunta, amb la certesa que tots som escola pública.

“Saben que no ens rendirem

que lluitarem estem aquí!”

Aida Cano. Vocalia de construccions